L'obra literària
Hi ha dues dades objectives que no es poden menystenir a l'hora d'encarar l'obra narrativa de Salvador Galmés. Una és la seva brevetat; una vintena de relats, escrits entre el 1908 i el 1928, no tots de la mateixa qualitat, dins els quals hi hem d'incloure les millors obres de Salvador Galmés, que el fan el més gran narrador mallorquí abans de Llorenç Villalonga, autor d'un grapat de narracions extraordinàries, les que, amb lleugeres variacions, figuren als reculls antològics de Salvador Galmés, com "La dida", "Negrures", "El garriguer d'Infern", "L'esqueix", "Pica-calderes" o "Entre els dos mons". Va publicar un novel·la, Flor de card. Contarella (1891-1899) (1910-1911, publicada per entregues al setmanari Sóller i en va temptejar una altra Encalçant (1914, publicada també per entregues al setmanari Sóller), però no li va sortir bé, atès que era la refosa de dos relats anteriors i amb qualque afegit. Completen l'obra narrativa un conjunt de proses literàries, de to descriptiu i poètic ("Hivernal", "Novembre", "Col·loquis d'ultratomba", "Visió", "Sant Salvador de Felantix" i "Revelació") i tres relats de caire històric ("Descripció de l'arribada i entrega del cadavre del B. Ramon Llull", "El campanar de la Seu", "En Figuera. Torre, campana, rellotge").
La narrativa de Salvador Galmés, quant a la contextualització sociocultural, s'emmarca dins el corrent modernista, aquell corrent que va emergir amb la voluntat de substituir el tempteig, que ells varen considerar migrat, de la renaixença i de enganxar la cultura i la societat catalana a Europa; a Mallorca la incidència del modernisme va ser també notable; els modernistes mallorquins (Miquel dels Sants Oliver, Gabriel Alomar, Fèlix Escalas, Joan Torrendell, Bartomeu Amengual, el músic Antoni Noguera, el pintor Antoni Gelabert) varen dur a terme a tasca, teòrica i pràctica, de dinamització cultural fins aleshores inèdita; el que passa és que, com ha dit el professor Damià Pons i Pons "no reeixiren en la realització del seu projecte de modernitzar globalment Mallorca. El balanç final fou el fracàs generacional i la frustració personal". L'esmentat Damià Pons ha detallat l'ideari modernista mallorquí en els aspectes següents:
- Elaboraren un important corpus teòric sobre el fet nacional mallorquí i sistematitzaren les raons, tant polítiques com econòmiques i culturals, que justificaven la reivindicació de l'autonomia.
- Plantejaren sortides a l'estancament econòmic de l'illa, caracteritzada per una situació de subdesenvolupament industrial i de crisi agrària: propugnaren establir un règim de concert econòmic amb l'estat central i organitzar una indústria turística.
- Crearen, en algun cas reorientaren, una sèrie de publicacions amb l'objectiu de divulgar la seva ideologia –nacionalista, regeneracionista i modernista– i el seu projecte de modernització global de Mallorca; publicacions com el periòdic La Almudaina, o les revistes Nova Palma, La Veu de Mallorca, o La Roqueta.
El modernisme, com s'ha assenyalat, va tenir uns objectius ideològics més o menys unívocs, però també contradictoris i oposats; el mateix va passar amb les pràctiques literàries; en els primers moments, un de les escoles literàries que els modernisntes varen considerar "modernes" va esser el naturalisme, moviment que va tenir una empremta considerable sobre la narrativa de Salvador Galmés (i també sobre Joan Rosselló de Son Forteza, autor de l'extraordinària narració, el millor que va escriure, "Lluita de braus"), influït sobretot per Maupassant; coneixia també Tolstoi i Gorki, autors que Joan Rosselló de Son Forteza havia traduït des del francès. Pere Rosselló esmenta més específicament la influència dels naturalistes espanyols, sobretot José M. de Pereda, i assenyala que la narrativa modernista catalana que deixa petges en la narrativa de Salvador Galmés deriva de Víctor Català i de Joaquim Ruyra.
Els trets bàsics, seguint Pere Rosselló, de la narrativa modernista que trobem en les narracions de Salvador Galmés són:
Els trets bàsics, seguint Pere Rosselló, de la narrativa modernista que trobem en les narracions de Salvador Galmés són:
- Visió tràgica del món rural. I la seva pobresa i misèria; les millors narracions de Salvador Galmés podríem llegir-les confrontant-les amb les fotografies que Josep Pons Frau va captar de la ruralia mallorquina com aquesta, o aquesta altra, o encara aquesta tercera.
- Presència de personatges dominats per passions violentes.
- Absència d'una visió idealitzadora del camp.
- Ús predominant d'un llenguatge liricodescriptiu.
Seguint també Pere Rosselló es pot establir la següent tipologia de les narracions de Salvador Galmés:
- Narracions amb personatges solitaris, ambients tràgics i forces tamàtiques violentes i passionals. Formen part d'aquest grup narracions com "El garriguer d'Infern", "La dida", "Entre els dos mons", "Pica-calderes".
- Narracions centrades en el tema de la passió amorosa entre dos adolescents, relacions que acaben sempre amb la frustració o l'autorepressió, també ambientades en la ruralia. S'inclourien aquí narracions com "Flor de card", "Encalçant", "L'esqueix".
- Narracions d'intenció costumista amb ambientació rural, on el que interessa és la descripció de fets o tipus populars, en detriment dels valors argumentals o temàtics del text. Narracions com "En Tòfol", "Els Reis", "Primera Comunió d'en Minguet".
- Textos diversos–que no sempre es podrien considerar com a narracions–en què hi predomina la reflexió sobre el sentit de l'existència humana, amb una clara ideologia cristiana. Inclouríem aquí narracions com "Novembre" o "La flor de corretjola".
Els trets globals de l'obra narrativa de Salvador Galmés, a recer també de Pere Rosselló, són els següents:
- L'interès per l'ànima dels personatges. Salvador Galmés és un extraordinari descriptor de caràcters; als lectors ens n'arriben sempre els seus temors, inquietuds, dolors, neguits..., més íntims.
- L'ambientació real de gairebé totes les narracions, una ambientació rural, tenint com a model real el poble natal, Sant Llorenç des Cardassar, i els seus encontorns. El paisatge galmesià és un mirall de l'ànima dels personatges (bastaria esmentar com a exemple la possessió d'Infern, de nom ben connotatiu, el topos d'un dels relats més durs i violents potser de Salvador Galmés, "El garriguer d'Infern", protagonitzat pel Mal-Home). Espai i individu són un tot, com esdevenia en la narrativa modernista.
- L'ús d'un llenguatge, com ha assenyalat Francesc de B. Moll, de gran expressivitat i ferma vigoria. Sol usar les varietats geogràfiques mallorquines en els diàlegs i la llengua estàndard en la narració pròpiament dita. Josep M. Llompart ha parlat d'un "humanisme rústec". La comparació i la descripció, a voltes d'una gran tensió lírica (de fet algunes descripcions esparses dins les narracions es poden qualificar de poemes en prosa) són els recursos més sobresortints de Salvador Galmés.
Com s'ha esmentat en l'apartat de la biogràfic, una de les raons més probables que explicarien l'abandó de la narrativa per part de Salvador Galmés va ser el conflicte intern que li degué representar la proximitat als postulats noucentistes, que reclamaven un altre tipus de novel·la, diferent de la realista, naturalista i modernista, no suprimir-la del mapa literari català, com sovint s'ha dit, i una pràctica narrativa que n'era lluny. A Mallorca mateix, Pere Rosselló revela que, cap allà a finals del anys vint del passat segle, es detecta un canvi de rumb en la prosa mallorquina, caracteritzada per una visió idealitzadora i poètica de la ruralia mallorquina i per una certa barreja de gènere; l'obra més representativa d'aquesta nova tendència seria La minyonia d'un infant orat (1935) de Llorenç Riber. Un món literari que no era ja el de Salvador Galmés.
