Biografia

INTRODUCCIÓ

Abans d'entrar en l'exposició de la vida i obra de Salvador Galmés, llegirem unes quantes opinions sobre l'obra; fixem-nos que totes en remarquen la vàlua i qualitat.

".... Mossèn Galmés era un novel·lista nat; un novel·lista d'autèntica dimensió universal, com potser no n'hem tengut cap altre a Mallorca. (...) Un temperament impetuós, una profunda coneixença de les passions humanes, un encès amor a la terra i una immensa pietat envers les misèries dels homes, servit tot per una prosa d'estranya potència, sovint farcida d'imatges poètiques, dura i negligent a vegades, és el que descobrim a les pàgines de la novel·la Flor de card o a qualsevol de les narracions curtes publicades per mossèn Galmés." Josep Maria Llompart. La literatura moderna a les Balears, 1964.

"L'estil de Salvador Galmés es distingeix per una gran expressivitat i una ferma vigoria. La seva principal característica és l'abundància de comparacions: a cada aspecte que descriu, sigui del paisatge, sigui de fets humans, sol afegir una semblança amb altres motius d'observació, i viceversa: reaccions anímiques apareixen equiparades a fenòmens atmosfèrics o paisatgístics, en una mena de balanceig constant entre el món visible i el de l'esperit. Sempre he cregut que Galmés és el prosista més ben dotat per a la metàfora, i que aquesta qualitat confereix als seus escrits un grau considerable de poesia, entesa aquesta com a gairebé sinònim d'art de les imatges." Francesc de B. Moll. Pròleg a La dida i altres narracions, 1976.

"Té una prosa riquíssima de lèxic i d'expressió, d'una vibrant autenticitat, no gens feta de manlleus literaris, però del tot sàvia, viva i encertada en la tria dels elements expressius." Jaume Vidal Alcover. Síntesi d'història de la literatura catalana, 1980.

"Galmés és segurament el narrador més important aparegut modernament a Mallorca abans de Llorenç Villalonga." Joan Mas i Vives. "Sobre Salvador Galmés. Una revisió exhaustiva". Serra d'Or, juny 1990.

"L'obra de Salvador Galmés i Sanxo és, globalment, l'aportació a la narrativa més important feta a Mallorca durant el nostre segle abans de la guerra civil espanyola." Pere Rosselló Bover. L'obra de Salvador Galmés i Sanxo (1876-1951), 1988.
                                                                DADES BIOGRÀFIQUES
 Salvador Galmés i Sanxo va néixer a la possessió de ses Sitges, situada dins el terme de Sant Llorenç des Cardassar, el dia 9 de març del 1876, fill de Pere-Antoni i Apol·lònia. Ens fixarem en l'enllaç següent per informar-nos de les dades biogràfiques bàsiques de Salvador Galmés. De la seva biografia en destacarem tres aspectes. En primer lloc, els estudis al seminari diocesà de Mallorca, en els temps del bisbe Pere Joan Campins, que hi havia introduït un canvi d'orientació en els plans d'estudis, consisten en la introducció d'assignatures que tenien a veure amb la cultura, llengua, literatura, de Mallorca; Salvador Galmés, igual que altres sacerdots i escriptors, com és ara Llorenç Riber, es varen imbuir d'aquest espirit d'estima i defensa de la cultura pròpia, als quals són deutors també la influència de personalitats com mossèn Antoni Maria Alcover o Miquel Costa i Llobera, que va tenir de professors al seminari, els quals alhora havien rebut la influència del catalanisme conservador i catòlic, representat sobretot per la figura del bisbe Josep Torras i Bages . Salvador Galmés, en aquest sentit, va ser membre de les associacions culturals més dinàmiques de la societat mallorquina, com la Societat Arqueològica Lul·liana, la Reial Societat d'Amics del País, va ser un dels fundadors de l'Espurna, associació cultural de tendència nacionalista, fundada el 1909 i va participar en la creació de l'Associació per la Cultura de Mallorca el 1923.
En segon lloc, tercer lloc, la relació amb mossèn Antoni Maria Alcover, que, com s'ha dit, havia estat professor de Salvador Galmés al seminari,  va ser qui va animar Galmés a escriure en català, qui el va fer participar en l'elaboració del que serà el Diccionari català valencià balear, o que el va fer participar també en el I Congrés Internacional de la Llengua Catalana el 1906, però que, essent els dos persones de ronyó clos, va acabar en un sonat i envitrocollat enfrontament, en el qual també hi va estar implicar Miquel Ferrà, com a aliat de Salvador Galmés, per mor, per damunt de tot, dels drets d'autor de l'edició de les obres de Ramon Llull per a la qual s'havia creat la Comissió Editora Lul·liana.
El tercer aspecte que es vol subratllar de la biografia de Salvador de Galmés és la relació de la seva condició de sacerdot i la incididència en l'abandonament de la literatura de creació; s'ha suggerit, Josep Maria Llompart i Gabriel Janer Manila, entre altres, que Galmés va renunciar a la condició d'escritpor a causa de les restriccions morals (a la novel·la Flor de card s'hi ha vist un rerefons autobiogràfic: una història d'amor adolescent que s'estronca de cop volta per l'eclosió sobtada de la vocació religiosa en la protagonista femenina) que el tipus de narrativa que feia podrien originar en la condició sacerdotal, tot i que també no es pot menystenir que el substrat ideològic del cristianisme (el mateix que, com ens fa observar Gabriel Ferrater a propòsit de la narració "La parada" de Joaquim Ruyra, en el recull de conferències recentment editades Tres prosistes. Joaquim Ruyra, Víctor Català i Josep Pla) es detecta alhora en la narrativa galmesiana, com assenyala Pere Rosselló, el millor estudiós de Salvador Galmés, com en el moralisme i el compromís amb els febles i oprimits. Pere Rosselló s'inclina per unes raons de  context sociocultural per explicar l'adéu de Salvador Galmés, a partir del 1928, a la literatura i la dedicació a l'erudició lul·liana; exposa Pere Rosselló que, des del punt de vista narratiu Salvador Galmés és proper als principis de la narratica modernista, que es caracteritza per una visió tràgica de la vida i la natura, però que estèticament i ideològicament es troba més lligat a l'Escola Mallorquina i al noucentisme; davant la impossibilitat de resoldre la contradicció opta per l'abandó de la literatura de creació i es dedica a l'edició i estudi de l'obra lul·liana i a la traducció d'alguns autors clàssics (D'agricolia de Marc Porci Cató, Del camp de M. Terenci i De l'orador de M. T. Ciceró) per a la Fundació Bernat Metge. La guerra del 1936-1939 allunya Salvador Galmés de l'activitat cultural pública, forçat per les circumstàncies adverses i potser també per una qüestió de dignitat personal, atès que mai no havia negat el seu compromís amb la cultura de les terres de parla catalana; recordi's el fet que Salvador Galmés va ser un dels firmants del manifest Resposta als catalans, molts dels quals, i en part "gràcies" a les denúncies dels germans Llorenç Miguell Villalonga, els hagués pogut costar la vida, sencera o a trossos.
Salvador Galmés va morir al seu poble natal el 25 d'abril del 1951.